CNPN

Crònica Rugby CN Poblenou cap de setmana 30/11/2019

Crònica Rugby CN Poblenou cap de setmana 30/11/2019

Sènior A  –   BUC Rugby 13 – CN Poblenou 18

Bajo un cálido solecito y un clima vibrante de expectación ante el clásico barcelonés, el sábado a las 17h daba comienzo el duelo entre BUC y Poblenou en La Foixarda.

El partido comenzó intenso desde el minuto 0. La alta presión del Poblenou generaba impresiciones en la línea del BUC, quiénes con un alto número de abans daban lugar a un duelo más que disputado entre los gorditos de ambos equipos.
Utilizando la misma receta que ante l’Hospitalet combinando buenos momentos de buen juego, patadas precisas y balones rápidos, el tricolor logró imponerse en el marcador poco a poco, lastimando cada vez que llegaba a 22 contraria, yéndose al vestuario con 18 puntos de ventaja y siendo bastante superior al rival, quien no encontraba el camino.

 

Pudo haber sido exceso de confianza, nerviosismo o el aumento de presión ejercida por el rival, que el segundo tiempo fue la antitesis del primero. Si bien la presión y los placajes se mantuvieron, el Poblenou no pudo sumar ni medio punto en la segunda mitad, dando lugar al BUC a acercarse poco a poco al marcador, aprovechando la mezcla de desconcierto y errores individuales, y capitalizándolos como duele: con puntos. El partido no podía ser mayor reflejo de lo que significan estos clásicos: gana quien pone ganas y esfuerzo en campo. No puedo decir como hubiese terminado si el partido durara 10 minutos más, pero lo cierto es que los de la Mar Bella ganaron el partido con un tiempo de buen rugby y un tiempo de correr y dejar los hombros placando.

Otro partido ganado, otro partido con muchas cosas a mejorar y otro partido con pasajes de buen juego, demostrando que la racha de victorias no es casualidad y que estamos para pelear en la parte alta de la tabla. Queda un durísimo partido por delante para cerrar la primera ronda de rivales y hacer un buen balance de donde queremos estar, y donde podemos estar.

Sub 18  – CN Poblenou 52 – Martorell-Cornellà 3

Presentem un equip molt complet de 23 jugadors amb moltes ganes de jugar. L’equip contrari tenen jugadors amb gran talla i una davantera molt potent, es nota al jugar en els rucks i les melés, són lluitadors i molt forts.

 

 

Aconseguim els primers punts gràcies al fet de jugar amb pressió i aprofitar els errors del contrari. A partir d’aquí els nostres nois comencen a jugar a un bon ritme i a treballar tot el que s’ha practicat als entrenaments i així, a poc a poc, s’estableix un sistema de joc amb bons moviments de pilota molt efectius que ens porten al resultat final.

 

 

Felicitem però a l’equip contrari que ha fet un partit molt digne i ha lluitat fins al final amb bon fair play .
Volem agrair a la grada de La Mar Bella que avui s’ha omplert de familiars, aficionats i jugadors sèniors que han animat i han empès els nostres nois amb molta força i alegria.

 

Crònica de Joaquín Attanasio
 

Sub 16  –  FCB 88 – CN Poblenou 10

 

Partit complicat i amb un resultat encara més voluminós que la setmana passada. El Barça és un equip gran físicament, amb jugadors madurs i que saben perfectament a què juguen, i amb un lideratge fort i consolidat en la figura de jugadora Clàudia Peña, l’autèntic referent de l’equip.
Nosaltres vam sortir amb el repte de sobreposar-nos a les nostres pròpies mancances, i això és confiar en les nostres pròpies possibilitats i mirar de desplegar el joc que sabem fer davant un rival molt fort en defensa i que ataca com un bloc.

Igual que la setmana passada, vam començar amb cert nivell de joc, però davant la bona i contundent pressió del rival, ens va anar desfent de mica en mica, fins a desdibuixar-nos completament i acabar esdevenint un mer sparring per al contrari, amb l’agreujant del degoteig de lesions que vam anar patint durant tot el partit (Eric, Tomás i Mateu).

Seguim confiant massa en les individualitats, com va ser el cas de l’assaig de Willis en la primera part, per remuntar els partits, i ens costa massa mantenir la disciplina d’equip durant els 70 minuts, limitant-nos a jugar a batzegades, com va resultar la bona jugada que van trenar els tres quarts després d’uns quants moviments de pick and go dels davanters prop de la línia d’assaig blaugrana, i que va culminar amb intel·ligència Max Subías.

Malgrat el resultat, es va evidenciar que existeix un nucli de jugadors compromesos en defensa, que dissabte van fer un pas endavant. Ara cal que la resta de l’equip els segueixi. El rugby és un joc d’evasió, com diuen ara els teòrics, però on el contacte existeix, i cal aprendre a no defugir-lo.

MVP: Gina, Alba, Max, Aniol, Joan Badia i Tomás, pel seu desgast i generositat constants en defensa.