Un bany de realitat a Madrid
El primer viatge del Club Natació Poble Nou en aquesta fase nacional va deixar una lliçó dura, però probablement necessària. Al Parc Esportiu Porta de Ferro de Madrid, el Hermo Soto del Real es va imposar per 34 a 12 en una trobada on els catalans no van aconseguir mostrar la identitat que venien construint durant la temporada.
L’equip del Poblenou arribava a aquesta nova etapa amb la il·lusió de mesurar-ne el creixement fora de casa. Tot i això, el salt de nivell que proposa una lliga nacional es va fer sentir des de l’inici. Encara que el CNPN va colpejar primer amb un assaig de Santiago González Rivera als sis minuts, convertit per Juan Unghiatti, cosa que semblava ser un començament prometedor va acabar diluint-se ràpidament.
Soto del Real va respondre amb contundència i, sobretot, amb més claredat en el joc. Abans del descans ja havia capgirat el marcador amb els assajos de Daragh Liam De Brun i Daniel Conor De Brun, aprofitant els errors defensius i la pèrdua de pilotes d’un Poblenou que mai no va aconseguir assentar-se al partit.
El segon temps va acabar de marcar la diferència entre tots dos equips. Mentre el conjunt madrileny va trobar espais i va sumar tries a través d’Iván Sánchez Hurtado, Iñaki De la Fuente i dues conquestes del hooker Víctor Jiménez de l’Àlber, el CNPN es va mostrar imprecís, sense continuïtat en l’atac i amb dificultats per sostenir fases dins de les 22 rivals.
L’única llampada visitant a la segona part va arribar amb un assaig d’Alex Ambroj als 56 minuts, però llavors el partit ja estava clarament inclinat cap als locals.
A més a més del resultat, el partit va deixar una estadística que també explica part de la frustració visitant. Hermo Soto del Real va veure tres targetes grogues durant el matx, mentre que el CNPN només en va tenir una. Tot i això, el conjunt català no va saber aprofitar aquests moments de superioritat numèrica per inclinar el partit a favor seu. En una lliga d’aquest nivell, jugar amb un home més durant diversos trams s’hauria de traduir en pressió territorial, control de la pilota i punts. El Poblenou, en canvi, no va aconseguir capitalitzar aquestes oportunitats.
Però més enllà del marcador, el que deixa aquest partit és una advertència clara. El CNPN està construint una identitat de joc i un projecte competitiu, però aquesta trobada va evidenciar que aquest procés encara necessita temps i, sobretot, consistència. Davant rivals de més nivell, els errors es paguen car: pèrdues de pilota, desajustos defensius i falta de claredat per definir en camp rival van ser massa freqüents per aspirar a alguna cosa més.
La lliga nacional no perdona. I el Poblenou ho va comprovar en el seu primer viatge.
Ara bé, si alguna cosa té el rugbi és memòria curta i aprenentatge constant. Aquest pas enrere no invalida el camí recorregut, però sí que marca amb claredat on és el llistó. Si el CNPN vol continuar creixent i competir de debò en aquest nivell, haurà de retrobar-se amb la seva identitat i oferir versions molt més sòlides de si mateix.
Perquè el projecte està en construcció. Però perquè les victòries arribin, les performances hauran de ser molt millors.
